FELIÇ 2013, CATALUNYA (en català!! :-)

Ho vaig intentar, vagi per avançat i que consti en acta. Després d’aquest any de procés personal envers el convenciment de que a Catalunya ens convindria desfer-nos d’Espanya vaig intentar mirar les campanades a TV3, en directe des de Ripoll. Finalment, hi he claudicat. Escric la següent reflexió festiva i independentista per mirar de rescabalar la meva part catalana, ferida :-)

He tornat fa poc de passar els dies de Nadal a Màlaga i Cadis amb la família i fins i tot m’ha donat temps de pujar un dia a Sevilla a visitar una amiga molt estimada. O sigui que he arribat allò… “amb les piles posades”. M’he auto-encomanat l’”andalusitis”.  Tres capitals andaluses en 4 dies donen per a molt. I el temps ha acompanyat: sobre tot el dia que vaig passar a Sevilla, tot un esclat de llum, vida i de tapeo al carrer. Aquests carrers que són en si mateixos un escenari teatral fabulós. I la gent, els sevillans que es vesteixen amb primor i amb classe ni que sigui per baixar a la plaça a beure unes cerveses i fer un parell de tapes amb els amics. “Señorío”, com diuen ells. Quina joia, de debò, quin ambientàs.

A Barcelona hi ha molta gent per la Rambla i Plaça Catalunya i pels carrers comercials de Ciutat Vella… Però no és ben bé el mateix. Es tracta d’una barreja estranya de guiris i de gent de compres i la veritat que no trobo que un hi assisteixi a una mena de celebració col-lectiva del simple fet de ser sevillà i viure en una ciutat com Sevilla. De fet, a Barcelona amb prou feines escoltaràs parlar català pel carrer en aquesta zona i ja fa anys que em fa l’efecte que a Barcelona celebren molt més ser-hi els guiris que no pas els barcelonins… “de tota la vida”. Un passeig un cap de setmana qualsevol per zones “guiri-free” de la ciutat corroborarà aquest punt. Bé, tampoc no he descobert  res ara, que els barcelonins no tenen costum de sortir de tapes pel centre. Intento només parar una ciutat en front de l’altra per mirar de fer comprendre el fabulós estat  d’”andalusitis” en fase aguda que duia jo en tornar a casa, a Catalunya.

Tot i això, ahir a la nit, la nit de cap d’any, vaig voler re-connectar amb el sentiment independentista que ha nascut en mi aquest 2012 ja passat i mirar les campanades a TV3 em va sembla una manera perfecta i coherent de tancar aquest cercle meu amb Catalunya, ara fa deu anys que hi vaig arribar, procedent de la meva època d’estudiant a Madrid. M’independitzaria doncs de l’Anne Igartuburu. Trencaria amb el centralisme de Madrid tot escoltant repicar les campanes d’un altre lloc, a Catalunya!

A més hi havia el Polònia abans que m’agrada molt, per tant: tot perfecte tot plegat. A tocar de les 24h ja estàvem preparats amb els dotze raïms, però… No sé què em va agafar…  Hi havia quelcom que m’hi mancava… No sé, ai! quins nervis, la meva mà volia prémer el comandament a distància de la tele… “No! Guaita Javi que la cagaràs!!” I allà seguien fent la seva feina els presentadors de TV3 juntament amb els imitadors del Polònia de la Maruja Torres i en Pere Gimferrer. En un moment donat, la Maruja Torres va fer alguna broma sobre si l’altre li tocava o li deixava de tocar el cul… I… Jo… No vaig poder controlar-me.

Vaig canviar de canal.

TVE1, per descomptat, no hi havia temps de fer zàping. Volia allò de més segur, institivament, necessitava Igatuburrina en vena.  De fet, vaig enganxar el moment en què baixa la bola daurada “clin-clin-clin-clin”. Oh! De sobte vaig sentir allò que crec que em mancava: aquesta bola daurada, ben lluent i glamurosa (record de quan potser hi trobava quelcom de màgic al canvi d’any) , la dringadissa en baixar… Suposo que es tractava d’una qüestió de familiaritat i pertinença que ràpidament vaig recuperar connectant amb la Puerta del Sol i no pas amb Ripoll.

Pertinences: El passeig pel centre de Sevilla un dia de vacances de Nadal contraposat al passeig pel centre de Barcelona. El que portes dins del cor i la sang i el que has anat paint mica en mica, amb no pocs conflictes interns, debats i raonaments enfrontats de tota mena. No va poder ser pel moment. Potser aviat haurem de mirar TVE1 a Catalunya “de contraban” com el pernil de Jabugo que demanava l’Alícia Sánchez-Camacho al genial gag del Polònia en una Catalunya independent el 2016. Aleshores, ja no em quedarà més remei que mirar les campanades a Ripoll o allà on sigui del meu nou país, Catalunya. Tant de bo.

Feliç 2013, Catalunya. I amb tu per a mi també, per a tots els que som nosaltres mateixos aquí, tant se valgui la nostra pertinença primera amb tu n’hem pogut desenvolupar una de nova: tapes a Sevilla, campanades a Ripoll, TVE1, Anne Igartuburu, Polònia, guiris, Puerta del Sol, Màlaga, Cadis, el tió, TV3, cava, raïms, in, inde, independència.

Tot això forma part d’un nou català andalús i independentista fet a foc lent després de deu anys vivint al calor de la teva abraçada. Aquí he amat, he estat amat, he patit, he gaudit, he caigut malat i me n’he recuperat, he après, he treballat, m’han fet fora i n’he trobat de noves feines. N’he volgut marxar i hi he tornat. Igualment hauria viscut totes aquestes coses allà on hagués passat aquests deu anys, no deixa de ser el decurs de la vida. Però crec que sobre tot he pres una visió crítica i externa d’un país com  Espanya on la falta de sentit crític i de saber ser capaç de mirar enfora en són de les principals mancances…

Fa pena de vegades mirar-te dins i veure que has desconnectat per complet de la teva part “espanyola”. Però potser gràcies a tot el que he viscut, llegit, sentit, debatut i après aquí m’he adonat que “lo español” no pot ser res en sí mateix si no es fa tot respectant primer i sumant després les seves diversitats. I els que se’n diuen espanyols amb la boca ben plena no hi estan per la labor. De manera que jo no m’hi incloc en aquest grup. Ara veig que sóc andalús i català a parts diverses i fluctuants però totalment compatibles al meu interior. I a l’interior d’aquesta societat catalana tan meravellosament diversa com ens van mostrar les urnes el 25-N

Feliç 2013 Catalunya, celebro haver passat aquests deu anys amb tu!

-----------------------------------------

si vols llegir com m'agrada Catalunya publicat en un diari espanyol, fes clin clin clin aquí

si vols llegir en aquest mateix diari com poso a Espanya a caldo... fes, fes click!

aquests dos no me'ls van publicar je je

més articles sobre CAT publicats al Diario de Cádiz, però visita'ls al meu bloc que em va més bé :-)

Xafardeja el meu bloc, tuiteja'l, mou-lo sisplau :-) http://unadecat.blogspot.com.es/


www.facebook.com/unadecat 
ME GUSTA!

twitter
@unadecat 
SÍGUEME

gracias por leerme.
Javier